Crida internacional d’estudiants d’econòmiques a favor d’un ensenyament pluralista

No és només l’economia mundial la que està en crisi. L’ensenyament de l’economia també està en crisi, i aquesta crisi té conseqüències que van més enllà de la universitat. El que s’ensenya a la universitat modela la mentalitat de les properes generacions de polítics i, per tant, dóna forma a la societat en què vivim. Nosaltres, 42 associacions d’estudiants d’economia de 19 països diferents, creiem que és hora de reconsiderar la manera en com s’ensenya l’economia. Estem insatisfets amb l’empobriment progressiu del pla d’estudis que ha tingut lloc al llarg de l’últim parell de dècades. Aquesta manca de diversitat intel·lectual no només perjudica a l’educació i a la investigació , sinó que limita la nostra capacitat per enfrontar-nos als reptes del segle XXI – des de l’estabilitat financera fins a la seguretat alimentària i el canvi climàtic. Cal deixar que el món real torni a entrar a les aules, i que amb ell tornin el debat i el pluralisme de teories i mètodes. Això ajudaria a renovar la disciplina i permetria crear un espai on es puguin generar solucions als problemes de la societat.

Des de totes les parts del món, cridem a un canvi de rumb. No pretenem tenir la resposta perfecta, però no tenim cap dubte que els estudiants tindran molt a guanyar amb la presència en els plans d’estudis de perspectives i idees diverses. El pluralisme no només permetria enriquir l’ensenyament i la investigació i revitalitzar la disciplina, sinó que comporta també la promesa de posar l’economia de nou al servei de la societat. Els plans d’estudi hauran d’incloure tres formes de pluralisme: pluralisme de teories, mètodes i disciplines.

Pluralisme de teories significa ampliar el rang de corrents de pensament econòmic representades en els plans d’estudi. No ens oposem a cap teoria en particular. No es tracta de prendre partit, sinó de promoure debats intel·lectualment rics i d’aprendre a contrastar idees críticament. Mentre altres disciplines abracen la diversitat i ensenyen teories diferents tot i ser incompatibles entre si, l’economia és presentada com un cos de coneixement unificat. És cert que l’escola de pensament dominant té variacions dins seu, però no deixa de ser una única manera de fer economia i de mirar el món. Això és inaudit en altres camps: ningú prendria seriosament una carrera de psicologia en la qual només es sentís parlar de Freud, o una carrera de polítiques en la qual només es parlés de socialisme d’Estat. Un pla d’estudis complet ha de promoure una varietat de marcs teòrics, des dels enfocaments neoclàssics freqüentment ensenyats, fins als enfocaments freqüentment exclosos, com ara les escoles clàssiques, post-keynesianes, institucionalistes, ecològiques, feministes, marxistes i austríaques, entre d’altres. La majoria dels estudiants d’econòmiques acaben la carrera sense haver vist aquesta diversitat intel·lectual.

Així mateix, és essencial que els plans d’estudis incloguin assignatures que proporcionin una contextualització i fomentin la reflexió sobre la disciplina econòmica i els seus mètodes – assignatures com ara filosofia i epistemologia de l’economia. I, ja que cap teoria pot entendre’s del tot sense tenir en compte el context històric en què va ser formulada, els estudiants hauran de ser exposats sistemàticament a la història del pensament econòmic, a la literatura clàssica i la història econòmica. Avui en dia aquestes assignatures o no existeixen o estan relegades als marges dels plans d’estudis.

Pluralisme metodològic significa ampliar el rang d’eines a disposició dels estudiants a l’hora d’analitzar i entendre fenòmens econòmics. És clar que les matemàtiques i l’estadística són indispensables per a aquesta disciplina. No obstant això, sovint els estudiants aprenen a dominar aquestes tècniques sense saber per què ni com utilitzar-les, sense discutir com es trien les premisses ni fins on són aplicables els resultats. És més, hi ha aspectes importants de l’economia que no poden ser captats mitjançant mètodes quantitatius exclusivament; una anàlisi en profunditat requerirà complementar aquests mètodes amb els utilitzats per altres ciències socials. Per exemple, la comprensió de les institucions i la cultura avançaria força si les anàlisis qualitatives ocupessin més espai en els plans d’estudis. No obstant això, gairebé cap estudiant d’econòmiques cursa classes sobre aquests mètodes.

Per últim, l’ensenyament de l’economia ha d’incloure enfocaments interdisciplinaris i permetre als estudiants interactuar amb altres ciències socials i amb les humanitats. L’economia és una ciència social; els fenòmens econòmics són complexos i poques vegades es poden entendre si es presenten en el buit, aïllats dels seus contextos sociològics, polítics i històrics. I per poder discutir sobre política econòmica adequadament, els estudiants han d’entendre els impactes socials i les implicacions morals de les decisions econòmiques.

Encara que la posada en pràctica concreta d’aquestes formes de pluralisme variarà sens dubte d’un lloc a un altre, idees com les següents podrien ser d’utilitat:

  • la contractació de docents i investigadors que puguin aportar diversitat teòrica i metodològica als plans d’estudi;
  • la creació de textos i altres eines pedagògiques que donin suport a una oferta formativa pluralista;
  • la formalització de col·laboracions entre departaments de ciències socials i d’humanitats, o l’establiment de departaments especials que puguin supervisar programes interdisciplinaris que barregin l’economia i altres camps.

El canvi serà difícil, sempre ho és. Però ja està succeint. De fet, estudiants de tot el món ja hem començat a generar canvi de mica en mica. Hem omplert aules amb xerrades setmanals a càrrec de professors convidats sobre temes absents en els plans d’estudi; hem organitzat grups de lectura, tallers, conferències; hem analitzat els plans d’estudi actuals i elaborat programes alternatius; hem començat a ensenyar-nos a nosaltres mateixos i als altres les noves assignatures que volem veure en els plans d’estudis; hem fundat grups universitaris i construït xarxes tant a nivell nacional com internacional.

El canvi ha de venir de molts llocs. Així que ara us convidem – estudiants, economistes i no economistes – a unir-vos a nosaltres i a crear la massa crítica necessària per al canvi. Visita http://www.isipe.net per posar-te en contacte amb la nostra creixent xarxa. En última instància, el pluralisme en l’economia és essencial per a un debat públic saludable. És una qüestió de democràcia.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s