“Les facultats d’economia necessiten pluralitat i humilitat: debat obert” per Jordi Mir

En Jordi Mir, redactor al Diari d’Educació, va fer unes reflexions molt encertades sobre la taula rodona del passat dia 5 de maig. A continuació us reproduïm l’article (que podeu trobar al següent enllaç http://diarieducacio.cat/blogs/raconsdepensar/2015/05/15/les-facultats-deconomia-necessiten-pluralitat-i-humilitat-debat-obert/)

“No és habitual, malauradament, que es constitueixi un moviment impulsat bàsicament per estudiants universitaris per reivindicar canvis en la manera de ensenyar la disciplina que estan estudiant. Però això ha fet la gent de Post-Crash, la Iniciativa estudiantil internacional per pluralisme a l’economia que el 5 de maig de 2014, ara fa un any, es va presentar públicament en 30 països amb un crida internacional a favor d’una ensenyança plural de l’economia. A casa nostra, el moviment universitari en els darrers anys ha estat actiu per reivindicar una universitat pública i democràtica. Les seves demandes s’han centrat en voler impedir les reformes que entenien que significaven un encariment dels preus dels estudis, una pèrdua de democràcia dins de la institució, la mercantilització de la mateixa per la reducció del finançament públic i la intervenció de sectors privats que intenten aprofitar la universitat pels seus objectius particulars… El model de la universitat pública fa anys que s’està redefinint i estudiants crítics amb aquestes reformes hi han volgut dir la seva. En aquest cas, però, estem davant d’una actuació que no es vincula amb aquesta mobilització, però que hi pot tenir molt a veure. L’evolució en l’estudi de l’economia té a veure amb com a girat el món, les idees dominant i com ha anat canviant la concepció de la universitat.

Ara que fa un any d’aquesta crida s’ha convocat un dia d’acció global per continuar tractant la seva reivindicació#PluralEconDay. Dimarts 5 de maig, el dia del primer aniversari, el grup de Post-CrashBarcelona va organitzar una taula rodona dedicada a la docència de la economia avui a la universitat. Hi van participat Elisenda Paluzie i Vicente Ortún , com a degana i degà de la UB i de la UPF, i els professors Guillem López Casasnovas, Albert Recio i Jordi Roca. La presentadora de l’acte, Andrea Cabañero, estudiant del grau en Economia de la UPF, va exposar les seves motivacions com a estudiants i ciutadans per fer aquest tipus d’acte i plantejar aquestes reivindicacions. Va voler insistir, davant d’algunes crítiques, que “no és un moviment ideològic”, es tracta d’un “moviment educatiu, preocupat per la formació dels estudiants i per la pròpia disciplina”. Karl Marx, un dels autors que en massa ocasions ha desaparegut dels plans d’estudis, potser els diria, d’acord amb el concepte d’ideologia que va plantejar, que no només són un moviment no ideològic sinó que precisament són anti-ideològics. I ho són perquè reivindiquen una economia no ideologitzada, que no es construeixi fer fonamentar determinats posicionaments polítics. No volen una economia que creï falses il·lusions. Així entén Marx la ideologia. La ideologia ha de desaparèixer, no les idees i les doctrines.

La desconnexió de l’economia

Albert Recio, professor del Departament d’ Economia aplicada de la UAB, va iniciar les intervencions anat a l’arrel del que per ell són els dos principals motius d’aquesta evolució de la docència de l’economia proposant maneres alternatives de fer per resoldre-ho. La qüestionada manera d’ensenyar economia tindria a veure amb dos realitats també qüestionades per altres sectors preocupats per la universitat: el model de personal docent i investigador que s’està consolidant i la funció social que s’atribueix a la universitat. Dos assumptes que no són poca cosa. Recio va parlar d’una realitat potser poc coneguda pels estudiants, o potser no, però fonamental. Una part molt important del seu professorat són persones no estables que constantment seran avaluades gairebé exclusivament per la seva recerca. Una recerca que s’haurà de publicar en determinades revistes on no sempre hi cabrà qualsevol tipus d’aportació. La corrent de pensament econòmic dominant té unes determinades característiques que exclou al seu parer debats importants com són els que tenen a veure amb l’ètica, la justícia, o el poder. I el fa afirmar que “la ciència econòmica és autista”. Recio fa referència a la escassa interdisciplinarietat. L’economia és relaciona amb les matemàtiques i poca cosa més. No és relaciona amb les ciències naturals, amb altres ciències socials…

Jordi Roca,catedràtic d’economia de la UB, que va intervenir a continuació semblava voler donar la raó a Recio i va insistir: “No pot ser que a cursos sobre creixement econòmic ni tan sols aparegui l’energia, els recursos naturals, la contaminació…” Tampoc entén que es pugui parlar de la teoria del consum sense parlar de les necessitats humanes. Per a Roca, el principi bàsic que hauria d’orientar la docència és la capacitat de comprensió, no separacions artificials. I això és el que estaria passant en massa ocasions. Roca va recordar una reflexió de Keynes que va estar present en tot l’acte:

L’estudi de l’economia no sembla requerir capdot especialitzada d’un ordre desacostumadamentsuperior. No és, intel·lectualment considerada, una matèria veritablement fàcil, comparada amb les branquessuperiors de la filosofia i de la ciència pura? No obstant això, els economistes, no ja bons, sinónomés competents, són autèntiques merles blancs.Una matèria fàcil, en què pocs destaquen? Aquesta paradoxapotser pot explicar-se pel fet que el gran economista ha de posseir una rara combinacióde dots. Ha d’arribar a molt en diverses direccions, i ha de combinar facultats naturals que nosempre es troben reunides en un mateix individu. Ha de ser matemàtic, historiador, estadista ifilòsof (en cert grau). Ha de comprendre els símbols i parlar amb paraulescorrents. Ha de contemplar el particular en termesdel general i tocar l’abstracte i el concret amb elmateix vol del pensament. Ha d’estudiar el present a la llum del passat i amb vista al futur. Cappart de la naturalesa de l’home o de les seves institucionsha de quedar completament fora de la seva consideració.Ha de ser simultàniament desinteressat i utilitari;tan fora de la realitat i tan incorruptible com un artista, i no obstant això, en algunes ocasions, tan a propde la terra com el polític “.

La funció social de la universitat

El segon problema apuntat per Recio és el model d’universitat que estem consolidant. Per a què volem la universitat? Quina funció ha de tenir a la nostra societat? Depenent de com contestem a aquesta pregunta acabarem fent un tipus de docència de l’economia (o de qualsevol altre estudi) o un altre. La universitat ha de servir per generar titulats? Per formar professionals que no es plantegin massa coses? Per ajudar a pensar amb una ment oberta? Per Recio està clar, hauria de servir per formar persones amb capacitat de pensar amb el propi. No hauríem de caure en una devaluació dels graus i que els màsters siguin l’espai per a la formació necessària. No pot ser que els màsters esdevinguin espais per establir diferències, desigualtats i que contribueixen a l’elitització. És per això que Recio es mostra molt preocupat pel que pot suposar una reforma que porti els graus a una durada de 3 anys i a privilegiar els màsters. Serà un model que aprofundeixi en el paper dels màsters com a mecanisme de selecció. Vicente Ortún, degà del grau de la UPF, va afirmar “Dels 2500 estudiants de la facultat només 1% seran economistes. Això vol dir 6 de les 600 persones que es graduaran aquest any”. I reblava el clau sentenciant: “Els economistes es fabriquen als doctorats, no al graus”. El que Recio deia com a perill, com a mal camí que podem seguir, Ortún ho plantejava com allò que existeix, que ja està passant. No es van plantejar alternatives. Les paraules del degà comunicaven certa assumpció d’una realitat que no es canviarà.

Una mirada des dels deganats

La degana Paluzie va intentar respondre a les reivindicacions del manifest des de la realitat de la seva facultat i va començar senyalant un fet que pot explicar diferències entre les universitats. Davant d’una facultat que podríem considerar de recent creació com la de la UPF, la de la UB té uns anys de vida que fan que no es noti de la mateixa manera el domini de l’anomenada economia ortodoxa o neoclàssica. A la UB encara queden unes assignatures, o unes orientacions, que a la UPF ja no van ni aparèixer. No obstant, Paluzie reconeix que no s’exclou l’economia heterodoxa, però té un pes menor. Hi ha una assignatura obligatòria que incorpora perspectiva marxista. Hi ha optatives com Economia ecològica o Economia feminista, tot i que aquesta només per a Administració i direcció d’empreses (ADE). Reivindica que és la facultat que té més història econòmica, gran herència de Vicens Vives i Jordi Nadal. Però no hi ha ètica, a ADE sí que n’hi ha una dedicada a la responsabilitat social. Pel que fa a espais que serveixin per aprendre i millorar la capacitat per redactar i exposar reconeixia que hi ha poca cosa. Paluzie acaba amb un apunt al que estem poc atents, al seu parer: “Ens centrem molt en criticar Economia i poc en veure què passa a ADE. A ADE cada cop més hi ha assignatura de màrqueting, direcció… i menys economia. I a ADE tenim 900 estudiants a primer curs i 350 economia”.

El degà Ortún, que va reconèixer un punt de provocador en les seves intervencions, es va centrar la seva intervenció en la reivindicació de la qualitat i l’exigència. És contrari a falses pluralitats, falses transversalitats, que no ofereixen res al seu parer. Senyala els acords amb altres facultats de la universitat per tenir optatives que no es poden desenvolupar al grau. Per exemple, història de l’Islam i Història de la Ciència de la facultat d’Humanitats. Exigència i exigència. Contrari a una administració que no ajuda a tenir els estudis que mereixeríem. Crític amb un funcionariat administratiu conservador que no es vol obrir als reptes actuals. Força pessimisme davant del que es pot fer. Molt elogi del professorat de la pròpia facultat que és referència en àmbits en els que no sempre pot fer docència i que lligarien bé amb les reivindicacions del manifest. Cita, per exemple, a Umberto Llavador i les seves aportacions en canvi climàtic que són referència internacional, però reconeix que no en fa docència en el grau. També parla del llibre que publicarà José-Luis Peydró i Xavier Freixas, referencia en l’àmbit de les crisis financeres, però tampoc tenen cap assignatura específica. Ortun sí reivindica els seminaris que permeten aprofundir en qüestions de molta actualitat i amb perspectiva transversal a partir d’estudis rigorosos. Posa com a exemple una recerca sobre quin són els moments més eficients a l’hora de que Israel bombardegi.

Una disciplina que ha de ser més humil

La intervenció de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia a la UPF, comença amb un reconeixement de les reivindicacions dels estudiants: “Crec que teniu raó en la necessitat de que ens replantegem que és allò que estem fent. Però no hem de perdre el nord” López senyala un greu problema en la economia i cita a Olivier Blanchard, economista en cap del Fons Monetari Internacional, quan diu “No tenim brúixola” i ell afirma: “No sabem que estem fent des del Banc Central Europeu, s’estan generant noves bombolles…” Reclama el retorn a allò essencial, al “oikos nomeia”, la microeconomia. I sentencia: “No hem de fer més preguntes que respostes puguem donar. Tot ha de ser comprensible”. Li preocupa el desprestigi de la disciplina, però encara més que aquest augmenti pels camins que es puguin seguir ara. I li preocupen molt els discursos que es generen des de les tertúlies. Jordi Roca assumeix les característiques de la disciplina i les limitacions que hauria de comportar: “Podem tenir premis Nobel d’economia premiats per dir coses oposades”. I demana fugir de veritats absolutes i tenir un objectiu clar: “L’objectiu ha de ser el benestar de les persones i que aquest no malmeti el d’altres persones i el de les properes generacions”. Paluzie en una exercí d’honestedat afirma: “L’economia és una ciència jove a la que li falta humilitat”. López Casasnovas conclou: “Mireu si el professorat us ajuda a pensar o us dona prescripcions…”. Sobre l’anàlisi ètic de l’economia i les implicacions de diferents comportaments no se’n parla gaire. López Casasnovas fa un parell de reflexions que si convé tenir presents. L’ètica no hauria de ser una assignatura feta a part dels continguts d’economia i l’existència d’assignatures d’ètica en escoles de negoci que poc han aportat als que les han seguit. Des de l’ètica que no es vol imposar a cap disciplina, però si treballar conjuntament per analitzar i debatre sobre allò que fem en cada àmbit i si ho considerem adequat i per quins motius ho és o ho deixa de ser, cal dir que de formació en la disciplina de l’ètica en falta arreu malauradament.

La veu dels estudiants

Hi va haver força intervencions d’estudiants. Moltes de les preguntes van servir per tal d’aprofundir en allò plantejat. Altres van intentar concretar preocupacions particulars que no havien aparegut. Però una cosa es va trobar a faltar, les propostes dels estudiants organitzadors. Van optar per un perfil baix. Organitzen, plantegen la necessitat de pensar i repensar la disciplina i el seu ensenyament. Ho fan constructivament. Reben el reconeixement per allò fet. Però segur que tenen molt a dir sobre possibles propostes i d’això no en vam sentir res. Fa falta sentir-los més. És molt reconfortant escoltar aquests estudiants que volen saber més i millor, sense dogmes que assumir, obrint-se a altres disciplines amb les que dialogar i de les que aprendre, sent conscients de les limitacions del propi àmbit de coneixement. Enric Vila, en tasques de moderador por agraïdes, en el tancament de l’acte reconeixia la responsabilitat que tenen com a estudiants. La gent de Post-Crashl’ha assumida, potser no els hi hem de demanar més. Però sembla clar que tenen molt a aportar.

Algunes lectures bàsiques

Al llarg de la sessió van anar apareixent diferents noms d’autors (tots homes) i articles que algunes de les persones intervinents consideraven essencials. Segur que si els ho demanéssim en dirien molts altres, potser ni aquests serien els primers. Però els recollim aquí per si poden interessar.Albert Recio va començar recomanant la lectura d’un article de Frederic S. Leeque mostra el tancament de l’economia en posicions ortodoxes. Roca va citar a Kenneth E. Bouldingi “La economía de la futura nave espacial tierra” on es recull, entre d’altres, unareivindicació ja dels anys seixanta per diferenciar en el PIB els recursos exhauribles del que no ho són. També va parlar deRonald H. Coase i el seu article dedicat al cost social. Roca demana estimular que es llegeixin els autors de referència. Al seu parer l’interès pels models matemàtics fa que no llegim directament els textos i les seves reflexions profundes. Roca i Ortún van tenir posicions diferents sobre les aportacions de Robert Frank dedicades als efectes d’estudiar economia d’una determinada manera sobre els estudiants. Estem generant pitjors persones? Menys solidàries? Menys empàtiques? Més egoistes? Ortún diu que són antics i incorrectes…

El degà de la UPF fa la seva llista particular de lectures imprescindibles (algunes a fer abans d’arribar a la universitat): L’economista camuflat de Tim Harford, Per què fracassen els països? de Daron Acemoglu i James Robinson, Thomas Piketty oRobert Heilbroner…També va aparèixer en diverses ocasions el nom deSamuel Bowles, com a exemple d’economista d’arrel marxista amb grans aportacions a l’economia i reconegut internacionalment. Però Recio no va voler deixar de recordar com els economistes ortodoxos no van permetre que continués a Harvard.

Un parell de lectures més, en aquest cas proposades des de fora de l’economia. Perquè la pluralitat es troba a faltar en moltes disciplines i també són moltes les disciplines que es volen relacionar amb l’economia. En aquest cas, dues lectures sorgides des de la filosofia, l’ètica, la metodologia de les ciències socials… amb voluntat de diàleg amb l’economia. El text “Economistas y humanistas” de Francisco Fernández Buey que es pot trobar a Para la tercera cultura, una obra pensada i escrita des de la pluralitat i la reciprocitat. I un article anterior “Economía y filosofia”.

Acaba la taula rodona. En l’ambient es percep que hi ha satisfacció pel diàleg al que s’ha assistit, però que hi ha molt a fer. Dues noies marxen tot comentant que han llegit algun petit fragment d’alguns dels autors i dels textos que han estat citats a la taula rodona… L’acte acaba però el debat i l’acció necessària no.”
Jordi Mir

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s