[Debat] Què pot aportar l’economia ecològica a les problemàtiques socials actuals?

Ens plau convidar a tota persona que hi estigui interessada al debat: “Què pot aportar l’economia ecològica a les problemàtiques socials actuals?” que realitzarem a l’Ateneu Roig el 5 d’octubre a les 18h.

En aquest debat tractarem l’article “Goals, agenda and policy recommendations for ecological economics” escrit per Robert Constanza, membre del Center for Environmental and Estuarine Studies de la Universitat de Maryland; Herman E. Daly, membre del Environment Departament del Banc Mundial i Joy A. Bartholomew, director del Center of Policy Negotiation a Washington. Aquest article fa un resum de l’estat i els objectius de l’economia ecològica, dona uns objectius en investigació, educació i política que s’haurien de complir en la propera dècada per poder garantir la sostenibilitat del planeta i, finalment, marca unes guies polítiques per poder complir aquests objectius.

Link al article: https://www.pdx.edu/sites/www.pdx.edu.sustainability/file/Costanza,%20Daly,%20Barth%201991.pdf

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

D’on venim i cap a on anem

Post-Crash Barcelona ha acabat el curs amb ganes de continuar treballant per començar amb força l’inici del curs 2014/15. El mes de maig aquest col·lectiu va realitzar les seves primeres passes per a donar a conèixer ISIPE, una iniciativa universitària internacional que té per objectiu augmentar la pluralitat en els estudis d’economia. Al llarg d’aquests dos mesos hem organitzat la primera conferència i el primer debat, hem sumat més estudiantes, i les ganes de seguir endavant segueixen intactes. El següent pas és consolidar-nos el proper curs acadèmic 2014/2015 i treballar per omplir el dèficit d’heterogeneïtat a les facultats d’economia d’avuí. Només hi ha ganes i il·lusió per a seguir aprenent i seguir sumant persones, estudiantes i professores, a la iniciativa que reclama un canvi en el pla d’estudis del grau en Economia.  

Hem tancat el curs 2013/14 amb la presentació d’una primera conferència sota el títol “Dicotomia entre acadèmia i realitat?”, que justament el que va fer va ser posar llum de fins a quin punt l’economia que aprenem a classe s’allunya de la realitat econòmica que pretenem entendre com a futures economistes. Per altra banda, el primer debat, el qual va girar en torn de la temàtica “Què és l’economia neoclàssica”, va fer-nos aprofundir en què és allò que critiquem i per què és necessari fer-ho.

A partir d’aquí, ens plantegem l’any vinent com l’oportunitat per a començar a omplir aquest buit intelectual i acadèmic que creiem hem de fer front com a estudiants d’Economia. Per canviar els plans d’estudis i revitalitzar el debat, el contrast d’idees i de teories, l’estudiantat hem d’assumir un paper actiu formant-nos fora de les aules per reclamar al nostre professorat més profunditat en les matèries, i més heterogeneïtat en l’exposició de teories i esdeveniments. Sabem que si ho deixem només en mans del professorat no hi haurà canvis, i abans de renunciar a allò que perseguíem en escollir aquests estudis, decidim no conformar-nos, no limitar-nos, i apropar-nos pels nostres propis mitjans al coneixement que buscàvem quan vam apostar per la carrera d’economia.

Tot i que les dificultats i entrebancs per canviar els plans d’estudi dels graus d’economia són grans, hi ha signes que ens fan ser optimistes. El ressó mediàtic que va tenir la carta oberta d’ISIPE publicada al diari britànic The Guardian al maig va ser notori. Aquesta bona rebuda per part de la premsa demostra l’interés general de la societat pel que passa a la universitat i pel que passa concretament als graus d’economia. A ningú se li escapa que d’aquestes facultats surten els futurs polítics i administradors. Un altre és el cas de la Universitat Pompeu Fabra, que desprès de masses anys d’ajust al Pla Bolonya, han tornat a ampliar l’oferta d’assignatures optatives pels estudiants d’economia, amb assignatures d’un tall més interdisciplinari, i tornant a oferir una assignatura d’història del pensament econòmic que fins ara faltava i que era indispensable.

Dit això, us fem una crida a participar i seguir donant cos i ànima a aquest projecte que tot just dóna les primeres passes, i us desitgem a tots un molt bon estiu.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre l’informe “Economics, Education and Unlearning: Economics Education at the University of Manchester”

Aquest abril de 2014 es va publicar un estudi titulat “Economics, Education and Unlearning: Economics Education at the University of Manchester”, realitzat per la Post-Crash Economics Society, on fan una anàlisis a fons del pla d’estudis de la carrera d’economia. Deixem a continuació l’enllaç per a tothom qui estigui interessat en llegir-lo:

http://www.post-crasheconomics.com/economics-education-and-unlearning/

i la traducció en català i castellà de les conclusions de l’estudi.

Conclusió: Per què la Crisi és tan important?

La crisi financera ha posat de manifest que cap paradigma econòmic té el poder suficient com per definir el que és o no és l’economia. D’altra manera, els estudiants haurien de ser ensenyats una varietat més àmplia de teories i eines metodològiques per a poder avaluar críticament, comparar i poder jutjar mitjançant l’anàlisi quines teories proporcionen millors respostes al fenomen econòmic que constitueixen les nostres economies.

El nostre argument per la reforma és raonable. No pretenem afirmar que l’economia neoclàssica estigui totalment equivocada ni que hagi de ser eliminada del programa d’estudis a Manchester. El nostre argument no depèn d’això. Únicament reivindiquem que una determinada manera de fer economia ha anat en ascens progressiu i s’ha guanyat el monopoli amb el poder per definir que és la bona i la mala economia. Aquest poder està vinculat al procés institucional i polític on els departament d’economia han esdevingut progressivament més homogenis amb el temps. Tot això ha donat un cop d’efecte a l’educació econòmica i com a resultat els estudiants hem estat ensenyats una manera de fer economia, com si representés una veritat universal. Aquest procés hauria d’invertir-se en benefici dels propis estudiants, la disciplina i la societat. Al llarg de la història de l’economia i en cada conjuntura, quan noves idees sobre el funcionament dels mercats han emergit, les institucions i els processos d’innovació o caràcter cíclic han canviat i aquest fet és conseqüència d’un gir de guió en el coneixement convencional. La manca de varietat, pluralitat, diversitat, contestació, crítica, discussió, debat, argument i la no menys important confrontació de la teoria amb evidència en els centres d’educació econòmica, presenta una miopia alarmant donat que la disciplina de l’economia deu la seva existència en aquests mateixos criteris. (Freeman 2007 , pp 8-9).

Resulta irònic que d’ençà que hem iniciat la Post-Crash Society hàgim hagut d’invertir una gran quantitat del nostre temps debatent amb la gent els relatius mèrits de l’economia neoclàssica en front als defectes dels diferents corrents heterodoxos. La discussió amb els nostres professors han aportat una cultura de debat i resposta de nou a l’economia i tant la nostra educació com l’ambient acadèmic en el departament han millorat com a resultat. Tot això és el que manca en la nostra educació econòmica i és el que estem demanant.

Tenim l’esperança que el Departament d’Economia i l’alta direcció de la universitat acceptin els nostres arguments raonable i es preguin seriosament les nostres propostes de reforma. Demanem que la Universitat de Manchester proporcioni una resposta formal per abordar en quins punts estem en acord i en desacord així com un calendari de les reformes educatives vinculades a aquest manifest. Aquest darrer argument és vital per a que la reforma de l’ensenyança econòmica no sigui engolida per la inèrcia institucional i que d’aquesta manera els estudiants siguin tinguts en compte.

Conclusión: ¿Por qué la Crisis es tan importante?

La crisis financiera ha puesto de manifiesto que ningún paradigma económico tiene el poder suficiente como para definir lo que es y no es la economía. En vez de eso, debe enseñarse a los estudiantes una variedad más amplia de teorías y herramientas metodologías para poder evaluar de manera crítica, comparar y poder hacer un análisis de cuales de ellas proporcionan mejores respuestas a los distintos fenómenos económicos que constituyen nuestras economías.

Nuestro argumento para la reforma es razonable. No pretendemos afirmar que la teoría neoclásica esté totalmente equivocada o que deba ser borrada del programa de estudios en Manchester. Nuestro argumento no depende de esto. Tan solo pretendemos reivindicar que se ha desarrollado un estado en el que un determinado método de hacer la economía ha ido en ascenso y ha ganado un monopolio junto con el poder de definir lo que es la buena y mala economía. Este poder está ligado a los procesos políticos e institucionales en los que los departamentos de economía se han vuelto cada vez más homogéneos con el tiempo. Todo esto ha tenido un golpe de efecto a la hora de enseñar la economía y, como resultado, se está enseñando una forma de hacer economía como si representara una verdad universal. Este proceso debe invertirse en beneficio de los estudiantes, la disciplina y la sociedad. A lo largo de la historia de la economía y en cada coyuntura, cuando nuevas ideas se han establecido para el funcionamiento de los mercados, las instituciones y procesos como la innovación o el carácter cíclico han cambiado y dado lugar a un giro de guion del conocimiento convencional. La falta de variedad, pluralidad, diversidad, contestación, crítica, discusión, debate, argumentos y, la no menos importante, confrontación de la teoría con la evidencia en los centros de enseñanza de la economía, es miope y peligrosa cuando la disciplina de la economía basa su existencia y continuidad en es estos mismos criterios.(Freeman 2007 , pp 8-9).

Resulta irónico que desde que hemos empezado la Post-Crash Economics Society hemos invertido mucho tiempo debatiendo con la gente de los méritos relativos de un enfoque neoclásico frente a los defectos de las distintas corrientes heterodoxas. Nuestras conversaciones con nuestros profesores han aportado una cultura de debate y contestación de nuevo a la economía y tanto nuestra educación como el ambiente académico dentro del Departamento han mejorado como resultado. Todo esto es lo que falta en nuestra educación económica y es realmente lo que estamos pidiendo.

Tenemos la esperanza de que el Departamento de Economía y la alta dirección de la Universidad acepten lo razonable nuestros argumentos y tomen en serio nuestras propuestas para la reforma. Le pedimos a la Universidad de Manchester que ofrezca una respuesta formal para delinear áreas que están de acuerdo con nosotros y en las que no estén de acuerdo con nosotros así como un calendario de las reformas que planeen llevar a cabo a resultas de este comunicado. Este último punto es de vital importancia para que la reforma de la educación de la economía no sea devorada por la inercia institucional y para que los estudiantes puedan ser tenidos en cuenta.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

[Debat] Què és l’economia neoclàssica?

Des de Post Crash Barcelona ens agradaria convidar-vos al debat que organitzarem el 25 de maig a les 19h, a l’Ateneu Roig de Gràcia (Carrer Ciudad Real, 25, Vila de Gràcia, Barcelona), sota el títol “Què és l’economia neoclàssica?”. El debat tractarà, principalment, sobre dos articles: “What Is Neoclassical Economics? The three axioms responsible for its theoretical oeuvre, practical irrelevance and, thus, discursive power” de Yanis Varofaukis i Christian Arnsperger i “Samuelson’s ghosts: Whig history and the reinterpretation of economic theory” de Alan Freeman, Victoria Chick and Serap Kayatekin.

A més a més, al llarg de la setmana anirem penjant altres materials que permetran aprofundir en la temàtica del debat. Us hi esperem!

Link al article de Varoufakis i Arnsperger: http://www.paecon.net/PAEReview/issue38/ArnspergerVaroufakis38.htm

Link al article de Freeman, Chick i Kayatekin: http://cje.oxfordjournals.org/content/38/3/519.full.pdf+html

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Trobada de les comissions de Post-Crash Barcelona

La primera trobada de Post-Crash Barcelona va decidir organitzar-se a partir de comissions per treballar de manera específica les diferents tasques que ens havíem proposat realitzar. Les reunions de les comissions seran:

– Comissió de comunicació: es trobarà dijous 15 de maig a les 17h al bar de Jaume I a la Universitat Pompeu Fabra.
Tasca: Organització de les tasques de comunicació i elavoració d’un protocol de publicacions.

– Comissió de conferències: es trobarà diumenge 18 de maig a les 19h a les taules del bar de Jaume I a la Universitat Pompeu Fabra.
Tasca: Preparar les jornades de presentació de Post-Crash Barcelona.

– Comissió de continguts i debat: es trobarà divendres 23 de maig a les 19h a les taules del bar de Jaume I a la Universitat Pompeu Fabra.
Tasca: Preparació del primer debat de Post-Crash Barcelona que tindrà lloc el proper diumenge 25 de maig.

Totes aquelles persones amb ganes de sumar-se al projecte de Post-Crash Barcelona i treballar amb nosaltres per un canvi dels plans d’estudi a les facultat d’economia està convidat a participar de les comissions.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Qüestionant les mateixes bases del model neoclàssic

Qüestionant les mateixes bases del model neoclàssic

L’Assemblea d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i Post-Crash Barcelona organitzen una primera conferència amb l’objectiu de fer patent les mancances del model neoclàssic i, en conseqüència, la necessitat de tenir una major pluralitat d’escoles de pensament econòmic als plans docents d’Economia.

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Creixent presència en els mitjans de la crida per un canvi en el pla docent d’Economia

Creixent presència en els mitjans de la crida per un canvi en el pla docent d'Economia

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari