Resum del Primer Debat d’Economia Feminista (09.11.2014)

Diumenge 9 de novembre a la tarda ens vàrem trobar per a apropar-nos i reflexionar sobre allò que s’entén per economia feminista. La lectura de dos articles, Golpe de estado en la biosfera: los ecosistemas al servicio del capital de Yayo Herrero i Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida d’Amaia Pérez Orozco, ens van servir de nexe i fil conductor al llarg del debat.

El debat va començar amb una breu explicació dels articles i amb l’exposició dels punts i conceptes més claus que presenta l’economia feminista. Seguidament es va obrir un torn de paraules per compartir les primeres impressions i els dubtes sorgits durant les lectures, que va servir per acabar de fer una breu aproximació als conceptes amb què treballa aquesta escola de pensament. La diferenciació entre el treball domèstic i la noció de les cures, l’objecte principal de l’economia feminista i la relació amb altres escoles de pensament com l’ecològica o la del decreixement, van ser temes tractats en aquest punt del debat.

Per tal de focalitzar el debat, es van plantejar dos blocs entorn a dos dels principals eixos de la teoria econòmica feminista: sostenibilitat de la vida i debat sobre el concepte de treball.

En el transcurs del primer bloc ens vam plantejar quina és la idea de vida que històricament ha incorporat l’economia, i com aquest plantejament canvia profundament des de la perspectiva feminista. Això, a través de preguntes que van anar sorgint com la compatibilitat del model econòmic actual amb l’economia feminista, el canvi o no de model de producció que implicaria l’aplicació pràctica d’aquesta escola i quina és la «vida digna de ser viscuda».

De la primera pregunta es va despendre un dels aspectes que va suscitar major controvèrsia: la contraposició entre sostenibilitat de la vida, element central de l’economia feminista, amb l’acumulació de capital pròpia del sistema capitalista. Al entendre de tots i totes, la desmaterialització i la vida com a centre del model econòmic que planteja aquesta escola entra totalment en conflicte amb el consumisme i el materialisme que conformen les estructures del capitalisme. Tot això, a banda del replantejament que es fa del treball que ja provoca un trencament a nivell teòric de totes dues línies de pensament. Per tant, la reflexió va concloure en què és totalment inviable entendre l’economia feminista dins del marc econòmic que impera avui en dia.

Pel que fa al model de producció, la conclusió també va ser de ruptura. Els plantejaments dels temps de vida que es fa l’economia feminista, tant ecològics com biològics, trenquen amb el model de producció actual. En aquest context, el pensament crític planteja el temps ecològic que necessita la Terra i el temps biològic que necessiten els cossos, tots dos fora del temps constant i cronometrat sota el qual s’emmarca el model de producció capitalista. A més a més, aquest model de producció també canvia en el moment que per entrar en esferes productives s’han de considerar i posar al centre del debat les esferes reproductives.

Un altre punt fort d’aquest bloc va girar entorn a la reflexió sobre «la vida que val la pena ser viscuda». Una vida que, sota l’opinió de totes i tots, no només pot ser material o instrumental i que s’ha d’imposar un canvi en les relacions per tal de fer-la més humana. «La vida digna ser viscuda» passa per trencar amb les premisses associades a l’individu com a agent maximitzador de les seves utilitats. Sembla que a priori no hi ha conflicte entre les diverses escoles, ja que s’ha evidenciat que qualsevol escola de pensament busca el millor per a la població. No obstant, aquesta unanimitat es trenca quan es valora la manera com s’entén aquest concepte. Els corrents ortodoxos han tendit a la definició d’utilitat en termes monetaris i de consum, sense tenir en compte una visió holística de benestar que incorpori les diverses facetes de la vida d’una persona. És important, doncs, parlar de benestar, de relacions de poder, o del propi concepte de vida, per veure com «la vida que val la pena ser viscuda» agafa camins oposats.

Tot i la intenció i les ganes, el temps (malauradament cronometrat) se’ns va llençar al damunt i vam haver de posar punt i final al debat. No sense abans, però, plantejar qüestions relatives a la divisió del treball i el propi concepte del treball que tractarem en debats futurs.

Vam acabar, doncs, amb la sensació d’haver après i ampliat els coneixement sobre economia feminista i amb molta motivació per continuar treballant al voltant d’aquesta escola.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s