Comunicat per les declaracions del catedràtic de la UPF Jordi Galí

Amb motiu de les declaracions realitzades per Jordí Galí, catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la UPF, i aparegudes a una entrevista referents a Post-Crash:

Des de Post-Crash UPF, així com la resta d’agrupacions que formen part d’ISIPE, no pretenem en cap moment que l’anàlisi de sistemes econòmics alternatius es converteixi en primordial als estudis d’economia actuals.

Independentment de l’interès que pogués tenir, aquesta idea està molt allunyada del que veritablement pretenem. Post-Crash busca enriquir els debats intel·lectuals reivindicant el pluralisme teòric, metodològic i interdisciplinari en els ensenyaments d’economia, sense tenir-hi res a veure el sistema o teoria econòmica que segueixin uns o altres països o la seva preponderància a nivell global.

El catedràtic Galí també declara que:  “Hi ha crítiques en el sentit que el tipus d’economia que ensenyem és neoliberal o que fa molta apologia del capitalisme.” Ens agradaria recordar que, malgrat el que digui el professor Galí, entre les nostres crítiques no comentem que es faci apologia d’un sistema econòmic concret. Les nostres crítiques van dirigides al fet que el marc teòric que es reprodueix a les classes beu únicament de la visió neoclàssica de l’economia; això empitjora l’ensenyament que rebem els i les estudiants ja que ens redueix les eines disponibles per entendre i resoldre els problemes que ens trobarem com a futurs economistes.

Per evitar altres equívocs en el futur us convidem a llegir el manifest de la International Student Initiative for Pluralism in Economics (ISIPE), on trobareu una explicació molt més detallada del que intentem fomentar les organitzacions que hi estem adscrites i evitarem reduccions al absurd que intenten confondre sobre la nostra tasca a les universitats.

http://www.isipe.net/home-es

Post Crash UPF, a 3 d’octubre de 2016

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

INFORME DE LA ENSEÑANZA DE LA ECONOMÍA EN LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS

«The master-economist must possess a rare combination of gifts…. He must be mathematician, historian, statesman, philosopher — in some degree. He must understand symbols and speak in words. He must contemplate the particular, in terms of the general, and touch abstract and concrete in the same flight of thought. He must study the present in the light of the past for the purposes of the future. No part of man’s nature or his institutions must be entirely outside his regard. He must be purposeful and disinterested in a simultaneous mood, as aloof and incorruptible as an artist, yet sometimes as near to earth as a politician. »

John Maynard Keynes

La presentación del siguiente informe nace de la voluntad de demostrar, tanto en la teoría como en la evidencia empírica, la falta de pluralismo teórico, metodológico y disciplinario en la docencia económica. El 5 de mayo de 2014, nos unimos estudiantes y profesores de Economía de las más diversas naciones para reivindicar la necesidad de un replanteamiento de la docencia impartida en las aulas. Nuestra hipótesis inicial yace en preguntarnos: ¿Qué y cómo es un o una buena economista? ¿Qué implica una buena docencia económica?

Después del éxito de la 1ª Asamblea General de ISIPE (International Student Initiative for Pluralism in Economics) realizada en Tübingen, Alemania, y su posterior aniversario celebrado con 35 actos simultáneos en 14 países distintos, proseguimos a la presentación de dicho informe. Nuestro objetivo principal es infundir credibilidad y solidez al proyecto mediante un análisis profundo y riguroso entorno a la situación actual de los planes docentes de Economía. Se trata de cuantificar, aclarar y definir el problema, como también proponer potenciales vías de trabajo que nos permitan avanzar hacia una Economía más plural. Desde nuestra asociación Post-Crash Barcelona, pretendemos criticar el status quo existente, a la vez que promover e incentivar un debate constructivo entorno a la docencia económica que debe verse necesariamente reflejado mediante reformas reales y prácticas de los planes de estudios.

La fuerza y repercusión que el movimiento ha tenido en otros países, como Inglaterra, Francia o Alemania, nos ha impulsado a llevar a cabo un análisis exhaustivo del contexto actual que impera tanto en Cataluña como en el conjunto de España. Paralelamente, se están realizando distintos informes en Portugal, Turquía, Chile, Uruguay, Brasil o Australia, entre otros, teniendo en cuenta las particularidades y complejidades propias de la educación económica en cada uno de los países. Debido a ello, nuestro informe representa un soporte empírico que hace patente el problema a nivel internacional, al mismo tiempo que teoriza y cuantifica la situación a nivel español, planteando también potenciales vías de solución a corto y largo plazo. Des de Post-Crash Barcelona, también pretendemos evidenciar que la falta de conocimiento y pluralidad en nuestros estudios es una realidad que afrontamos a diario las personas que cursamos esta carrera. Nuestra asociación se compone por personas de distintos orígenes y con distintas creencias ideológicas y educativas pero con una gran pasión compartida: el replanteamiento de la docencia económica en aras de un mayor pluralismo y pensamiento crítico.

Para llevar a cabo el informe y cumplir con nuestros objetivos, hemos establecido una división esencial del estudio fundamentada en un análisis cuantitativo y un análisis cualitativo que nos ha permitido profundizar en las distintas ramas de la Economía, aglutinadas en dos grandes bloques de Macroeconomía y Microeconomía, con sus correspondientes subcategorías. La estructura general del presente informe está formada por una introducción, donde se exponen detalladamente los motivos que han impulsado a Post-Crash Barcelona a la realización del estudio, la metodología, el análisis cuantitativo en tanto que panorámica de la situación vigente de los estudios en el conjunto de universidades españolas públicas y privadas, un análisis cualitativo que procura diseccionar los conocimientos intrínsecos en el contenido de las distintas asignaturas, una contextualización y desarrollo de las ideas que giran alrededor de nuestra asociación y, por último, las conclusiones a modo de síntesis de las ideas y resultados fundamentales del estudio. Cabe añadir, en última instancia, que dicho análisis es únicamente una primera fotografía de las futuras versiones del informe que esperemos que se vayan construyendo en base a este primer informe.

Link al PDF

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Les facultats d’economia necessiten pluralitat i humilitat: debat obert” per Jordi Mir

En Jordi Mir, redactor al Diari d’Educació, va fer unes reflexions molt encertades sobre la taula rodona del passat dia 5 de maig. A continuació us reproduïm l’article (que podeu trobar al següent enllaç http://diarieducacio.cat/blogs/raconsdepensar/2015/05/15/les-facultats-deconomia-necessiten-pluralitat-i-humilitat-debat-obert/)

“No és habitual, malauradament, que es constitueixi un moviment impulsat bàsicament per estudiants universitaris per reivindicar canvis en la manera de ensenyar la disciplina que estan estudiant. Però això ha fet la gent de Post-Crash, la Iniciativa estudiantil internacional per pluralisme a l’economia que el 5 de maig de 2014, ara fa un any, es va presentar públicament en 30 països amb un crida internacional a favor d’una ensenyança plural de l’economia. A casa nostra, el moviment universitari en els darrers anys ha estat actiu per reivindicar una universitat pública i democràtica. Les seves demandes s’han centrat en voler impedir les reformes que entenien que significaven un encariment dels preus dels estudis, una pèrdua de democràcia dins de la institució, la mercantilització de la mateixa per la reducció del finançament públic i la intervenció de sectors privats que intenten aprofitar la universitat pels seus objectius particulars… El model de la universitat pública fa anys que s’està redefinint i estudiants crítics amb aquestes reformes hi han volgut dir la seva. En aquest cas, però, estem davant d’una actuació que no es vincula amb aquesta mobilització, però que hi pot tenir molt a veure. L’evolució en l’estudi de l’economia té a veure amb com a girat el món, les idees dominant i com ha anat canviant la concepció de la universitat.

Ara que fa un any d’aquesta crida s’ha convocat un dia d’acció global per continuar tractant la seva reivindicació#PluralEconDay. Dimarts 5 de maig, el dia del primer aniversari, el grup de Post-CrashBarcelona va organitzar una taula rodona dedicada a la docència de la economia avui a la universitat. Hi van participat Elisenda Paluzie i Vicente Ortún , com a degana i degà de la UB i de la UPF, i els professors Guillem López Casasnovas, Albert Recio i Jordi Roca. La presentadora de l’acte, Andrea Cabañero, estudiant del grau en Economia de la UPF, va exposar les seves motivacions com a estudiants i ciutadans per fer aquest tipus d’acte i plantejar aquestes reivindicacions. Va voler insistir, davant d’algunes crítiques, que “no és un moviment ideològic”, es tracta d’un “moviment educatiu, preocupat per la formació dels estudiants i per la pròpia disciplina”. Karl Marx, un dels autors que en massa ocasions ha desaparegut dels plans d’estudis, potser els diria, d’acord amb el concepte d’ideologia que va plantejar, que no només són un moviment no ideològic sinó que precisament són anti-ideològics. I ho són perquè reivindiquen una economia no ideologitzada, que no es construeixi fer fonamentar determinats posicionaments polítics. No volen una economia que creï falses il·lusions. Així entén Marx la ideologia. La ideologia ha de desaparèixer, no les idees i les doctrines.

La desconnexió de l’economia

Albert Recio, professor del Departament d’ Economia aplicada de la UAB, va iniciar les intervencions anat a l’arrel del que per ell són els dos principals motius d’aquesta evolució de la docència de l’economia proposant maneres alternatives de fer per resoldre-ho. La qüestionada manera d’ensenyar economia tindria a veure amb dos realitats també qüestionades per altres sectors preocupats per la universitat: el model de personal docent i investigador que s’està consolidant i la funció social que s’atribueix a la universitat. Dos assumptes que no són poca cosa. Recio va parlar d’una realitat potser poc coneguda pels estudiants, o potser no, però fonamental. Una part molt important del seu professorat són persones no estables que constantment seran avaluades gairebé exclusivament per la seva recerca. Una recerca que s’haurà de publicar en determinades revistes on no sempre hi cabrà qualsevol tipus d’aportació. La corrent de pensament econòmic dominant té unes determinades característiques que exclou al seu parer debats importants com són els que tenen a veure amb l’ètica, la justícia, o el poder. I el fa afirmar que “la ciència econòmica és autista”. Recio fa referència a la escassa interdisciplinarietat. L’economia és relaciona amb les matemàtiques i poca cosa més. No és relaciona amb les ciències naturals, amb altres ciències socials…

Jordi Roca,catedràtic d’economia de la UB, que va intervenir a continuació semblava voler donar la raó a Recio i va insistir: “No pot ser que a cursos sobre creixement econòmic ni tan sols aparegui l’energia, els recursos naturals, la contaminació…” Tampoc entén que es pugui parlar de la teoria del consum sense parlar de les necessitats humanes. Per a Roca, el principi bàsic que hauria d’orientar la docència és la capacitat de comprensió, no separacions artificials. I això és el que estaria passant en massa ocasions. Roca va recordar una reflexió de Keynes que va estar present en tot l’acte:

L’estudi de l’economia no sembla requerir capdot especialitzada d’un ordre desacostumadamentsuperior. No és, intel·lectualment considerada, una matèria veritablement fàcil, comparada amb les branquessuperiors de la filosofia i de la ciència pura? No obstant això, els economistes, no ja bons, sinónomés competents, són autèntiques merles blancs.Una matèria fàcil, en què pocs destaquen? Aquesta paradoxapotser pot explicar-se pel fet que el gran economista ha de posseir una rara combinacióde dots. Ha d’arribar a molt en diverses direccions, i ha de combinar facultats naturals que nosempre es troben reunides en un mateix individu. Ha de ser matemàtic, historiador, estadista ifilòsof (en cert grau). Ha de comprendre els símbols i parlar amb paraulescorrents. Ha de contemplar el particular en termesdel general i tocar l’abstracte i el concret amb elmateix vol del pensament. Ha d’estudiar el present a la llum del passat i amb vista al futur. Cappart de la naturalesa de l’home o de les seves institucionsha de quedar completament fora de la seva consideració.Ha de ser simultàniament desinteressat i utilitari;tan fora de la realitat i tan incorruptible com un artista, i no obstant això, en algunes ocasions, tan a propde la terra com el polític “.

La funció social de la universitat

El segon problema apuntat per Recio és el model d’universitat que estem consolidant. Per a què volem la universitat? Quina funció ha de tenir a la nostra societat? Depenent de com contestem a aquesta pregunta acabarem fent un tipus de docència de l’economia (o de qualsevol altre estudi) o un altre. La universitat ha de servir per generar titulats? Per formar professionals que no es plantegin massa coses? Per ajudar a pensar amb una ment oberta? Per Recio està clar, hauria de servir per formar persones amb capacitat de pensar amb el propi. No hauríem de caure en una devaluació dels graus i que els màsters siguin l’espai per a la formació necessària. No pot ser que els màsters esdevinguin espais per establir diferències, desigualtats i que contribueixen a l’elitització. És per això que Recio es mostra molt preocupat pel que pot suposar una reforma que porti els graus a una durada de 3 anys i a privilegiar els màsters. Serà un model que aprofundeixi en el paper dels màsters com a mecanisme de selecció. Vicente Ortún, degà del grau de la UPF, va afirmar “Dels 2500 estudiants de la facultat només 1% seran economistes. Això vol dir 6 de les 600 persones que es graduaran aquest any”. I reblava el clau sentenciant: “Els economistes es fabriquen als doctorats, no al graus”. El que Recio deia com a perill, com a mal camí que podem seguir, Ortún ho plantejava com allò que existeix, que ja està passant. No es van plantejar alternatives. Les paraules del degà comunicaven certa assumpció d’una realitat que no es canviarà.

Una mirada des dels deganats

La degana Paluzie va intentar respondre a les reivindicacions del manifest des de la realitat de la seva facultat i va començar senyalant un fet que pot explicar diferències entre les universitats. Davant d’una facultat que podríem considerar de recent creació com la de la UPF, la de la UB té uns anys de vida que fan que no es noti de la mateixa manera el domini de l’anomenada economia ortodoxa o neoclàssica. A la UB encara queden unes assignatures, o unes orientacions, que a la UPF ja no van ni aparèixer. No obstant, Paluzie reconeix que no s’exclou l’economia heterodoxa, però té un pes menor. Hi ha una assignatura obligatòria que incorpora perspectiva marxista. Hi ha optatives com Economia ecològica o Economia feminista, tot i que aquesta només per a Administració i direcció d’empreses (ADE). Reivindica que és la facultat que té més història econòmica, gran herència de Vicens Vives i Jordi Nadal. Però no hi ha ètica, a ADE sí que n’hi ha una dedicada a la responsabilitat social. Pel que fa a espais que serveixin per aprendre i millorar la capacitat per redactar i exposar reconeixia que hi ha poca cosa. Paluzie acaba amb un apunt al que estem poc atents, al seu parer: “Ens centrem molt en criticar Economia i poc en veure què passa a ADE. A ADE cada cop més hi ha assignatura de màrqueting, direcció… i menys economia. I a ADE tenim 900 estudiants a primer curs i 350 economia”.

El degà Ortún, que va reconèixer un punt de provocador en les seves intervencions, es va centrar la seva intervenció en la reivindicació de la qualitat i l’exigència. És contrari a falses pluralitats, falses transversalitats, que no ofereixen res al seu parer. Senyala els acords amb altres facultats de la universitat per tenir optatives que no es poden desenvolupar al grau. Per exemple, història de l’Islam i Història de la Ciència de la facultat d’Humanitats. Exigència i exigència. Contrari a una administració que no ajuda a tenir els estudis que mereixeríem. Crític amb un funcionariat administratiu conservador que no es vol obrir als reptes actuals. Força pessimisme davant del que es pot fer. Molt elogi del professorat de la pròpia facultat que és referència en àmbits en els que no sempre pot fer docència i que lligarien bé amb les reivindicacions del manifest. Cita, per exemple, a Umberto Llavador i les seves aportacions en canvi climàtic que són referència internacional, però reconeix que no en fa docència en el grau. També parla del llibre que publicarà José-Luis Peydró i Xavier Freixas, referencia en l’àmbit de les crisis financeres, però tampoc tenen cap assignatura específica. Ortun sí reivindica els seminaris que permeten aprofundir en qüestions de molta actualitat i amb perspectiva transversal a partir d’estudis rigorosos. Posa com a exemple una recerca sobre quin són els moments més eficients a l’hora de que Israel bombardegi.

Una disciplina que ha de ser més humil

La intervenció de Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia a la UPF, comença amb un reconeixement de les reivindicacions dels estudiants: “Crec que teniu raó en la necessitat de que ens replantegem que és allò que estem fent. Però no hem de perdre el nord” López senyala un greu problema en la economia i cita a Olivier Blanchard, economista en cap del Fons Monetari Internacional, quan diu “No tenim brúixola” i ell afirma: “No sabem que estem fent des del Banc Central Europeu, s’estan generant noves bombolles…” Reclama el retorn a allò essencial, al “oikos nomeia”, la microeconomia. I sentencia: “No hem de fer més preguntes que respostes puguem donar. Tot ha de ser comprensible”. Li preocupa el desprestigi de la disciplina, però encara més que aquest augmenti pels camins que es puguin seguir ara. I li preocupen molt els discursos que es generen des de les tertúlies. Jordi Roca assumeix les característiques de la disciplina i les limitacions que hauria de comportar: “Podem tenir premis Nobel d’economia premiats per dir coses oposades”. I demana fugir de veritats absolutes i tenir un objectiu clar: “L’objectiu ha de ser el benestar de les persones i que aquest no malmeti el d’altres persones i el de les properes generacions”. Paluzie en una exercí d’honestedat afirma: “L’economia és una ciència jove a la que li falta humilitat”. López Casasnovas conclou: “Mireu si el professorat us ajuda a pensar o us dona prescripcions…”. Sobre l’anàlisi ètic de l’economia i les implicacions de diferents comportaments no se’n parla gaire. López Casasnovas fa un parell de reflexions que si convé tenir presents. L’ètica no hauria de ser una assignatura feta a part dels continguts d’economia i l’existència d’assignatures d’ètica en escoles de negoci que poc han aportat als que les han seguit. Des de l’ètica que no es vol imposar a cap disciplina, però si treballar conjuntament per analitzar i debatre sobre allò que fem en cada àmbit i si ho considerem adequat i per quins motius ho és o ho deixa de ser, cal dir que de formació en la disciplina de l’ètica en falta arreu malauradament.

La veu dels estudiants

Hi va haver força intervencions d’estudiants. Moltes de les preguntes van servir per tal d’aprofundir en allò plantejat. Altres van intentar concretar preocupacions particulars que no havien aparegut. Però una cosa es va trobar a faltar, les propostes dels estudiants organitzadors. Van optar per un perfil baix. Organitzen, plantegen la necessitat de pensar i repensar la disciplina i el seu ensenyament. Ho fan constructivament. Reben el reconeixement per allò fet. Però segur que tenen molt a dir sobre possibles propostes i d’això no en vam sentir res. Fa falta sentir-los més. És molt reconfortant escoltar aquests estudiants que volen saber més i millor, sense dogmes que assumir, obrint-se a altres disciplines amb les que dialogar i de les que aprendre, sent conscients de les limitacions del propi àmbit de coneixement. Enric Vila, en tasques de moderador por agraïdes, en el tancament de l’acte reconeixia la responsabilitat que tenen com a estudiants. La gent de Post-Crashl’ha assumida, potser no els hi hem de demanar més. Però sembla clar que tenen molt a aportar.

Algunes lectures bàsiques

Al llarg de la sessió van anar apareixent diferents noms d’autors (tots homes) i articles que algunes de les persones intervinents consideraven essencials. Segur que si els ho demanéssim en dirien molts altres, potser ni aquests serien els primers. Però els recollim aquí per si poden interessar.Albert Recio va començar recomanant la lectura d’un article de Frederic S. Leeque mostra el tancament de l’economia en posicions ortodoxes. Roca va citar a Kenneth E. Bouldingi “La economía de la futura nave espacial tierra” on es recull, entre d’altres, unareivindicació ja dels anys seixanta per diferenciar en el PIB els recursos exhauribles del que no ho són. També va parlar deRonald H. Coase i el seu article dedicat al cost social. Roca demana estimular que es llegeixin els autors de referència. Al seu parer l’interès pels models matemàtics fa que no llegim directament els textos i les seves reflexions profundes. Roca i Ortún van tenir posicions diferents sobre les aportacions de Robert Frank dedicades als efectes d’estudiar economia d’una determinada manera sobre els estudiants. Estem generant pitjors persones? Menys solidàries? Menys empàtiques? Més egoistes? Ortún diu que són antics i incorrectes…

El degà de la UPF fa la seva llista particular de lectures imprescindibles (algunes a fer abans d’arribar a la universitat): L’economista camuflat de Tim Harford, Per què fracassen els països? de Daron Acemoglu i James Robinson, Thomas Piketty oRobert Heilbroner…També va aparèixer en diverses ocasions el nom deSamuel Bowles, com a exemple d’economista d’arrel marxista amb grans aportacions a l’economia i reconegut internacionalment. Però Recio no va voler deixar de recordar com els economistes ortodoxos no van permetre que continués a Harvard.

Un parell de lectures més, en aquest cas proposades des de fora de l’economia. Perquè la pluralitat es troba a faltar en moltes disciplines i també són moltes les disciplines que es volen relacionar amb l’economia. En aquest cas, dues lectures sorgides des de la filosofia, l’ètica, la metodologia de les ciències socials… amb voluntat de diàleg amb l’economia. El text “Economistas y humanistas” de Francisco Fernández Buey que es pot trobar a Para la tercera cultura, una obra pensada i escrita des de la pluralitat i la reciprocitat. I un article anterior “Economía y filosofia”.

Acaba la taula rodona. En l’ambient es percep que hi ha satisfacció pel diàleg al que s’ha assistit, però que hi ha molt a fer. Dues noies marxen tot comentant que han llegit algun petit fragment d’alguns dels autors i dels textos que han estat citats a la taula rodona… L’acte acaba però el debat i l’acció necessària no.”
Jordi Mir

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El fantasma de la Economía

Un fantasma recorre las aulas de Europa y gran parte del mundo, el fantasma de Post-Crash Economics. Todas las potencias de la vieja Economía se han aliado en neoclásica cacería contra este fantasma: Marshall y Walras, Fisher y Pigou, Jevons y Pareto. Sin embargo, por este grupo de economistas explotados también lucha críticamente el Fantasma de Post-Crash Economics.

¿Dónde está el economista que no haya sido tachado de heterodoxo por sus adversarios ortodoxos, dónde el economista opositor que no haya relanzado el estigmatizante reproche de heterodoxo, tanto a sus adversarios más avanzados como a sus enemigos más reaccionarios?

Ha llegado la hora de que los economistas expongan abiertamente ante el mundo entero su visión, sus objetivos, sus tendencias, y opongan a la leyenda del fantasma de Post-Crash  Economics, un manifiesto del movimiento mismo.

Con este fin se han reunido potenciales economistas de las más diversas naciones y han esbozado un llamamiento internacional de estudiantes de economía a favor de una enseñanza pluralista. La gran recesión ha puesto en jaque el establishment de la docencia académica. La economía es demasiado compleja como para asumir que se compone únicamente de individuos egoístas y racionales que se dedican a producir, intercambiar y consumir. Tampoco el mundo es un lugar incuestionable con riesgo calculable. Las políticas recomendadas han sobrevolado la dicotomía entre libre mercado e intervencionismo. Demasiados cambios han sucedido como para seguir estancados en el prisma neoclásico y no abrirnos a una enseñanza pluralista donde todos los economistas vuelvan a las aulas.

No es sólo la economía mundial la que está en crisis, también lo está una enseñanza con excesivos supuestos y simplificaciones que pide a gritos un cambio de rumbo multidisciplinario. Pluralismo de teorías, métodos y disciplinas. Abandonemos una ciencia autista y poco humilde para dar paso a una ciencia social y humanista que de forma a la sociedad en la que vivimos con los recursos que tanto necesitamos. Recuperemos aquellos economistas desahuciados que también han dejado rastro en la historia. Entre otros, Adam Smith, Karl Marx o John Maynard Keynes también existen. Recordemos cuál es el verdadero significado de oikos nomos. Iluminemos así al fantasma de Post-Crash Economics.

Los heterodoxos rechazan ocultar sus opiniones y propósitos. Declaran abiertamente que sus objetivos sólo pueden alcanzarse mediante la construcción pluralista surgida del derribo académico de todo orden monopolístico hasta ahora existente. Los economistas no tienen nada que perder, sino sus cadenas ideológicas. Tienen un mundo que ganar.

¡Economistas de todos los países, uníos!

Victor Costa, miembro de Post Crash Barcelona

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Resum trobada del 16 de maig de 2015

Hola a totes i tots!

Com a part del creixement i evolució de Post-Crash, el que hem decidit conjuntament és que volem que l’associació aconsegueixi mantener-se tant oberta i propera als estudiants i a la societat en general com sigui possible. De manera que hem optat per anar mantenint al dia per les diverses vies (Facebook i en un segon pas el blog) del que anem fent i de com anem treballant.

Reiterem que ens encanta conèixer cares noves que tinguin ganes de saber de què va tot això i que vulguin participar-hi!

Ahir dissabte 16 de maig vam fer una de les trobades periòdiques que solem fer cada 2-3 setmanes, en les quals ens trobem uns quants de nosaltres i mirem com estem avançant amb els diversos temes. La reunió va ser intensa, tres hores en total vam estar ficats al bar la Principal, també com a conseqüència del boom una mica del debat del 5 de maig passat.

Vam estar parlant sobre com, progressivament, extendre’ns a altres facultats d’Econòmiques de Barcelona (sobretot tenim una forta presència a la UPF, però creiem important arribar a totes les universitats), com afrontar la propera reunió que tindrem amb el degà de la Faculat d’Econòmiques de la Pompeu, Vicente Ortún, qui va participar en el debat i qui, en resposta a aquest, ens va convidar a parlar sobre possibilitats d’estudiar quin marge de maniobra hi ha per tal de poder modificar paulatinament els plans d’estudi. Vam també comentar (una bona estona) com procedir amb l’anàlisi de l’informe que estem realitzant, el qual es publicarà a finals de juliol, els tràmits necessaris per a constituir-nos legalment com a associació, projectes que estan sortint amb altres grups i estudiants, i potencials línies de treball de l’any vinent.

Una de les conclusions que vam treure és que, a part de perseguir el canvi en favor d’un major plurarlisme en l’ensenyament de l’Economia, ens agradaria que Post-Crash pogués ser, en sí mateixa, una plataforma per a difondre i generar coneixement, compartir-lo els uns amb els altres i, sobretot, que sigui el més transparent i participativa possible. En aquest sentit, qualsevol persona que vulgui presentar la seva feina, tingui idees i ganes de treballar, serà sempre infinitament benvinguda!

Ens tornarem a trobar dissabte vinent 23 de maig a les 10.30h al bar La Principal.

Dicho lo dicho, que acabeu de tenir un bon diumenge!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Resum del Primer Debat d’Economia Feminista (09.11.2014)

Diumenge 9 de novembre a la tarda ens vàrem trobar per a apropar-nos i reflexionar sobre allò que s’entén per economia feminista. La lectura de dos articles, Golpe de estado en la biosfera: los ecosistemas al servicio del capital de Yayo Herrero i Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida d’Amaia Pérez Orozco, ens van servir de nexe i fil conductor al llarg del debat.

El debat va començar amb una breu explicació dels articles i amb l’exposició dels punts i conceptes més claus que presenta l’economia feminista. Seguidament es va obrir un torn de paraules per compartir les primeres impressions i els dubtes sorgits durant les lectures, que va servir per acabar de fer una breu aproximació als conceptes amb què treballa aquesta escola de pensament. La diferenciació entre el treball domèstic i la noció de les cures, l’objecte principal de l’economia feminista i la relació amb altres escoles de pensament com l’ecològica o la del decreixement, van ser temes tractats en aquest punt del debat.

Per tal de focalitzar el debat, es van plantejar dos blocs entorn a dos dels principals eixos de la teoria econòmica feminista: sostenibilitat de la vida i debat sobre el concepte de treball.

En el transcurs del primer bloc ens vam plantejar quina és la idea de vida que històricament ha incorporat l’economia, i com aquest plantejament canvia profundament des de la perspectiva feminista. Això, a través de preguntes que van anar sorgint com la compatibilitat del model econòmic actual amb l’economia feminista, el canvi o no de model de producció que implicaria l’aplicació pràctica d’aquesta escola i quina és la «vida digna de ser viscuda».

De la primera pregunta es va despendre un dels aspectes que va suscitar major controvèrsia: la contraposició entre sostenibilitat de la vida, element central de l’economia feminista, amb l’acumulació de capital pròpia del sistema capitalista. Al entendre de tots i totes, la desmaterialització i la vida com a centre del model econòmic que planteja aquesta escola entra totalment en conflicte amb el consumisme i el materialisme que conformen les estructures del capitalisme. Tot això, a banda del replantejament que es fa del treball que ja provoca un trencament a nivell teòric de totes dues línies de pensament. Per tant, la reflexió va concloure en què és totalment inviable entendre l’economia feminista dins del marc econòmic que impera avui en dia.

Pel que fa al model de producció, la conclusió també va ser de ruptura. Els plantejaments dels temps de vida que es fa l’economia feminista, tant ecològics com biològics, trenquen amb el model de producció actual. En aquest context, el pensament crític planteja el temps ecològic que necessita la Terra i el temps biològic que necessiten els cossos, tots dos fora del temps constant i cronometrat sota el qual s’emmarca el model de producció capitalista. A més a més, aquest model de producció també canvia en el moment que per entrar en esferes productives s’han de considerar i posar al centre del debat les esferes reproductives.

Un altre punt fort d’aquest bloc va girar entorn a la reflexió sobre «la vida que val la pena ser viscuda». Una vida que, sota l’opinió de totes i tots, no només pot ser material o instrumental i que s’ha d’imposar un canvi en les relacions per tal de fer-la més humana. «La vida digna ser viscuda» passa per trencar amb les premisses associades a l’individu com a agent maximitzador de les seves utilitats. Sembla que a priori no hi ha conflicte entre les diverses escoles, ja que s’ha evidenciat que qualsevol escola de pensament busca el millor per a la població. No obstant, aquesta unanimitat es trenca quan es valora la manera com s’entén aquest concepte. Els corrents ortodoxos han tendit a la definició d’utilitat en termes monetaris i de consum, sense tenir en compte una visió holística de benestar que incorpori les diverses facetes de la vida d’una persona. És important, doncs, parlar de benestar, de relacions de poder, o del propi concepte de vida, per veure com «la vida que val la pena ser viscuda» agafa camins oposats.

Tot i la intenció i les ganes, el temps (malauradament cronometrat) se’ns va llençar al damunt i vam haver de posar punt i final al debat. No sense abans, però, plantejar qüestions relatives a la divisió del treball i el propi concepte del treball que tractarem en debats futurs.

Vam acabar, doncs, amb la sensació d’haver après i ampliat els coneixement sobre economia feminista i amb molta motivació per continuar treballant al voltant d’aquesta escola.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Propera conferència: “Economia Ecològica i Decreixement”

Us animem a participar a la conferència “Economia ecologica i decreixement: Que ens aporten en l’actual context de crisis economica, social i mediambiental global?” on el proper dimecres 19 de novembre els catedràtics Joan Martínez Alier i Jordi Roca Jusmet presentaran el llibre Economía Ecológica y Política Ambiental (3ra edició) del Fondo de Cultura Económica de Mèxic i ens animaran a estimular el debat acadèmic sobre que pot aportar aquesta disciplina als nous reptes econòmics del segle XXI.
Us suggerim fer-li un cop d’ull a la següent crítica del llibre “Repensar el crecimiento”, publicada a La Vanguardia el passat 4 de juny i que podeu trobar aquí.
http://www.lavanguardia.com/natural/20140604/54408681108/repensar-el-crecimiento.html

Us hi esperem a totes i a tots el proper dimecres 19 de novembre (11 hores) a l’aula 40.144 al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Fins aviat!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari